Els problemes del sistema educatiu
El sistema educatiu tradicional, creat a
l'època de la industrialització i encara arrelat a l'educació actual (basat en
la memorització d'informació amb el fi d'obtenir una qualificació numèrica), ja
no pot formar part de la societat actual perquè no dóna resposta a les
necessitats d'aquesta.
Aquesta escola tradicional ha de fer front
a uns reptes educatius crucials, i actualment també ha de
poder fer-ho d'altres que han sorgit arran de la pandèmia. Hem estat testimonis de com la present
educació no està preparada per donar-hi solució a aquests problemes i queden, doncs,
irresolubles.
Les noves tecnologies han tingut un paper molt destacat en els darrers anys; no només hem pogut estar en contacte entre nosaltres, fet cabdal, ja que comunicació i interacció són característiques intrínseques humanes, sinó també s'ha continuat amb la formació educativa, s'han utilitzat plataformes en línia o xarxes socials per a l'entreteniment, etc. Encara que aquestes eines digitals tinguin un important punt beneficiós, s'ha de ser conscient dels seus perills i crear prou judici com per a fer un ús responsable.
Utilitzar Internet pot aportar molts beneficis però, al mateix temps, s'ha de ser conscient dels seus perills. És clau comprendre els seus riscos i fomentar un ús responsable. #cthinkeMA https://t.co/nA047CuXMN
— Elena Soler (@esolerb_) November 16, 2021
És evident
que les xarxes socials i les eines digitals ens han ajudat a cooperar, peça
clau en el desenvolupament de la nostra societat. A més, amb tota la informació
que rebem cada dia, hem d'aprendre a identificar el coneixement que ens serà
apte per resoldre els problemes del segle XXI,
i tenir compte amb les dades falses o les fake news. Ens ha tocat viure
un moment de màxima vulnerabilitat, en què hem hagut de repensar aquest terme, i que ens han ajudat a sobreviure aquest món canviant.
Aquests desafiaments i d'altres s'analitzen en aquest article de Pérez i Soto, on es proposen diferents marcs pedagògics per implementar un nou model educatiu. Per atendre aquestes qüestions cal aprofundir fins a les bases de l'educació.
Primer de tot cal potenciar l'experiència educativa rellevant. S'ha de recórrer a una escola que fomenti la cooperació educativa, per potenciar experiències educatives d'aprenentatge i la finalitat com el bé comú. En aquesta escola es treballa el que aportem amb el que ens poden aportar i és, aleshores, inclusiva i interactiva.
En l'educació s'ha de treballar la
creativitat i s'ha de concebre l'ensenyament com un procés de creació. D'aquesta
manera també es reformula l'error i s'entén com ocasió d'aprenentatge. Com va
dir Ken Robinson a la seva xerrada TED: «si no estàs preparat per equivocar-te,
mai se t'acudirà res original» (2007, 5m55s).
Si volem un nou model educatiu de qualitat, hem de tenir en compte l'ensenyança híbrida, en què es treballa bilateralment espai virtual-presencial en un mateix projecte pedagògic. I no només això, sinó també comprendre, integrar i avaluar les TIC. Autors com Chomsky (2015, 7m55s) consideren que les tecnologies són neutres i es converteixen en una eina útil quan som nosaltres els que tenim un marc de comprensió idoni per fer-les servir. I així també, saber distingir la informació útil de la que no ho és.
Per últim, el nou sistema educatiu ha de plantejar l'avaluació com un procés d'aprenentatge i ha de ser evolutiva. És important posar el focus d'atenció a les capacitats personals i tenir com finalitat una escola inclusiva. Chomsky (2015, 17m35s) opina que l'avaluació pot ser d'utilitat si es contribueix a l'objectiu constructiu de l'educació, però no s'ha de concebre com un conjunt d'obstacles que s'han de superar. D'aquesta manera també, hem de considerar el feedback com a element educatiu destacat.
Com a conclusió, el sistema educatiu
actual ha de treballar per oferir un aprenentatge significatiu, i aconseguir un
model individualitzat i personalitzat per als estudiants perquè així
aprofitin el seu màxim desenvolupament. S'ha d'advocar per un sistema educatiu
actiu, que tingui com a finalitat el desenvolupament complet de l'alumnat i que
contribueixi a l'aprendre a aprendre. A l'article de Pérez i Soto s'ha
abordat llum a qüestions molt necessàries per al món i les situacions actuals. Com
docents tenim un paper importantíssim i hem de treballar per fomentar un
sistema educatiu que formi ciutadans que puguin viure i resoldre els problemes
de la seva societat actual.
Bibliografia
Pérez Gómez, Ángel I. ., & Soto Gómez, E. . (2021).
Aprender Juntos a Vivir y Explorar la Complejidad. Nuevos Marcos Pedagógicos de
Interpretación y Acción. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia
Y Cambio En Educación, 19(4). Disponible a: https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.001

Comentarios
Publicar un comentario