Reflexió final sobre l'aprenentatge: l'escola de la societat digital

 Quan va aparèixer la institució educativa, al segle XIX, pretenia alfabetitzar al alumnes seguint bàsicament l'adquisició de tres competències: llegir, escriure i comptar. Es basaven en una pedagogia de transmissió i reproducció de la informació —les 3R (rebre, repetir i recordar). Aquesta pedagogia es coneix com la metodologia didàctica tradicional. En aquest context, les TIC només s'han fet servir com complement, sobretot per benefici de les classes magistrals, per exemple, amb els e-books i els PDI. És el que Area anomena en el seu article la pedagogia de l'aprenentatge per recepció amb TIC del coneixement empaquetat (2015).

Taula 1: Pedagogia de l'aprenentatge per recepció amb TIC (Area, 2015).

Però això no és el que volem. A mesura que la societat avança, també ho fan les seves necessitats. Els alumnes han de poder aprendre competències que els permetran resoldre problemes de la seva societat actual. Amb Internet formant part de cada racó de la nostra societat i interactuant amb aquesta, apareixen noves realitats educatives com, per exemple, la informàtica en núvol. Les TIC no poden emprar-se només com eina o complement del model de pedagogia de transmissió, sinó com un escenari cultural i social on aprendre. Segons Area (2015), aquesta metodologia suposa "una ruptura  amb el mode de concebre i utilitzar les TIC, tal com s'ha realitzat en anys anteriors". Aleshores, ens trobem en un context en què es crea i construeix coneixement, i on es comparteix. És un model d'ensenyament-aprenentatge propi del segle XXI. És l'anomenada pedagogia de l'aprenentatge experiencial amb TIC (Area, 2015).

Taula 2: Pedagogia de l'aprenentatge experiencial amb TIC (Area, 2015).

En aquest món digital, el rol de professorat es transforma. El docent ja no és un mer transmissor de coneixements, sinó que es desenvolupa com creador i generador de contingut; es converteix en coneixedor de totes les capacitats que les TIC posen al nostre abast i és capaç d'ensenyar-ho als seus alumnes. Es tracta a més, en una societat de la Big Data, d'aconseguir cultivar el pensament crític i aprendre a seleccionar la informació rellevant per a necessitats actuals i reals. Aprendre no és rebre, és desenvolupar i aplicar de manera eficaç el coneixement per resoldre problemes de la vida real.

Tot aquest és l'aprenentatge que hem anat cultivant a l'assignatura de Processos i Contextos Educatius. Hem pogut comprovar com la introducció de les TIC a les aules i al procés d'aprenentatge és una realitat. Ens trobem en un moment social, cultural i tecnològic que no pot dependre de l'educació tradicional perquè aquesta no respon a les seves necessitats.

En aquestes setmanes d'assignatura hem pogut seguir un fil conductor, primer, en reflexionar sobre els problemes del sistema educatiu actual. A continuació, ens vam posar en situació respecte al nostre primer contacte amb les pràctiques docents i realitzar un anàlisi metacognitiu d'aquest període. Desprès, sobre el rol del professorat en un món digital com l'actual. I ara, finalment, analitzem i reflexionem metacognitivament sobre l'aprenentatge realitzat.

A més, hem aconseguit desenvolupar el nostre aprenentatge informal; és a dir, aquell que té lloc fora de l'aula. Amb l'activitat a Twitter hem pogut ampliar el nostre context educatiu i entorn professional i personal. Hem compartit experiències i debats, mantingut el contacte entre companys, fomentat l'intercanvi d'informació i recursos, ampliat la xarxa, etc. Amb el blog, hem creat un espai personal de metacognició, reflexió i anàlisi únic, que s'ha vist enriquit amb vincles, imatges, recursos propis i les aportacions d'un company a l'activitat de coavaluació.

Imatge 1: Aprenentatge. (Imatge sense dret d'autor)

Com a conclusió, l'aprenentatge no es pot basar en una repetició cega dels continguts, com tampoc l'ús de les TIC a l'educació no pot ser només com complement a unes exposicions magistrals. S'ha de potenciar el paper de les noves tecnologies per desenvolupar un model què ajudi a formar als alumnes com actius del seu aprenentatge, capaços de construir la informació i que la facin servir de manera eficient per resoldre els problemes de la societat actual.

Bibliografia

Area, M. (2015). Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital. A J. De Pons (Ed.), Los centros educativos ante el desafío de las tecnologías digitales (pp. 23-54). La Muralla.

Totes les imatges han set extretes de Pixabay.