El rol del docent (en un món digital)
Com es pot veure, toca tots els aspectes
considerats essencials i, a més, n'aporta de nous i complets que acaben de
redefinir la seva totalitat. Primer cal deixar clar que la competència digital del
docent (CDD) implica una àmplia comprensió i desenvolupament de les capacitats
digitals per dur a terme la seva tasca docent; és a dir, com fa servir les TIC
el professor per dur a terme la seva tasca de la manera més competent. No només
això, sinó que com a docents s'ha de ser conscients de la seva importància
social i aprofitar-la. A més, el docent és emergent, s'actua d'una determinada
manera segons com són els estudiants. Tot això es suma a la rellevància de
poder comptar amb recursos, prou i adients, per desenvolupar tota aquesta tasca,
ja que si no es poden aconseguir, per molt que hi hagi voluntat, no és
suficient.
A més, en el desenvolupament docent es
destaca la seva pròpia capacitat d'aprendre. Les TIC ens poden proporcionar
recursos per ampliar i enriquir el nostre PLE (Personal Learning Environment),
en un moment tecnològic en què la informació i els coneixements es creen i es
difonen diferent a com es feia abans. El PLE no només inclou tot el conjunt d'activitats, recursos i eines personals, sinó a més, es creen i complementen els PLN (Personal Learning Network), que ens permeten compartir, discutir i intercanviar coneixement. També influirà en el OLE (Entorno Organizativo de Aprendizaje), allò que ajuda al nostre centre i la converteix en un centre d'aprenentatge permanent.
Un dels punts que els autors consideren
que s'han quedat més obviades és l'ús de la tecnologia des del compromís
social. En aquest punt, es considera que un professor és competent digitalment quan, per un costat, comprèn les TIC com una
eina de compromís social i, per un altre, pot acostar i fer entendre als seus
alumnes aquestes possibilitats d'acció a la societat. És un punt interessant en què converteix els estudiants en persones actives i conscients de la societat
en la què viuen.
Les TIC són una peça clau en el
desenvolupament i la relació amb la família i l'entorn de l'estudiant. No hem
d'oblidar que les tecnologies també tenen una basant social, que complementen amb
el professorat i l'alumnat com sers socials. En aquests darrers anys, amb les
noves formes de fer de l'escola i els canvis en l'estructura familiar, les TIC
han aportat noves formes de comunicació escola-família, que és cabdal per al
ple desenvolupament del estudiant. No només això, amb la pandèmia de la
COVID-19 aquesta comunicació digital s'ha vist precipitada per la seva
necessitat urgent, i igualment l'aprenentatge s'ha vist empès cap a aquest vessant.
Com a conclusió, en aquesta societat digital
actual el professor no pot ser un mer comunicador d'informació, sinó que s'ha d'aprofitar
les possibilitats que proporcionen les TIC per adoptar una tasca docent de
qualitat, que també repercuteix directament en l'aprenentatge i el
desenvolupament dels estudiants i els ajuda a formar-se en la seva societat.
En una societat globalitzada i digital com la nostra, l'educació ha de donar respostes a aquestes necessitats del segle XXI. Què penseu? Creieu que aquest tipus de coneixement es podria implementar a les vostres assignatures? Com evoluciona doncs el paper del docent? #cthinkeMA https://t.co/u2asT00KXE
— Elena Soler (@esolerb_) December 11, 2021
Comentarios
Publicar un comentario